El diagnòstic d'una malaltia inflamatòria intestinal es basa en la combinació de símptomes que presenta el pacient (diarrea, dolor abdominal, hemorràgia rectal, etc.) i una sèrie de proves complementàries dirigides cap a l'estudi de l'aparell digestiu. A continuació desenvoluparem les proves més utilitzades per al diagnòstic d'una malaltia de Crohn o d'una Colitis ulcerosa. Cal tenir en compte que no sempre es requereixen totes aquestes proves per al diagnòstic, i que ha de ser el metge el que valori la realització o no de les mateixes.

ANÀLISI SANGUÍNIA

Una de les primeres proves que s'han de realitzar quan se sospita una malaltia inflamatòria intestinal és l'anàlisi de sang. Les dades de laboratori no ens permetran el diagnòstic de la malaltia, però sí poden ajudar a conèixer l'activitat i repercussió de la mateixa. Per exemple, en l'anàlisi sanguínia durant un brot de la malaltia, pot aparèixer anèmia per falta de ferro o de vitamines (fonamentalment la vitamina B12), augment de la xifra de glòbuls blancs i plaquetes, disminució dels nivells de proteïnes sanguínies (albumina), augment de la PCR ( proteïna C reactiva).

COLONOSCOPIA I BIÒPSIA

Indicacions

Aquesta tècnica és l'exploració d'elecció de l'intestí gruixut per al diagnòstic d'una malaltia inflamatòria intestinal, tant una malaltia de Crohn o una Colitis ulcerosa.
En aquest sentit, la introducció de l'endoscòpia amb tubs flexibles ha suposat un gran avanç en l'estudi d'aquests pacients. A més, també ens permet descartar altres malalties, com a diverticles o pòlips.

També està indicada per al seguiment evolutiu de la malaltia, tant en pacients amb brots que no responen al tractament, com en aquells pacients que tenen una Colitis ulcerosa de llarga evolució (més de 10 anys des del diagnòstic), tinguin símptomes o no de la malaltia, on la realització d'endoscòpies seriades amb presa de biòpsies ha de tenir-se en compte (veure apartat de complicacions de la Colitis ulcerosa).

Objectiu

Visualitzar directament la mucosa del còlon amb la finalitat de determinar si existeix inflamació, quantificar el seu grau (severitat) i establir l'extensió de les lesions. Finalment, amb aquesta tècnica es poden obtenir mostres (biòpsies) per a l'estudi microscòpic (estudi del teixit).

Tècnica

Prèviament amb el pacient ficat al llit, s'introdueix un endoscopi flexible per l'anus, amb una llum en el seu extrem. Atès que per objectivar les lesions és necessari que les parets intestinals estiguin ben desplegades, es requereix un mecanisme de insuflació d'aire que en ocasions pot causar "molèsties abdominals" en el pacient.

Preparació

És una tècnica que requereix prèviament la neteja de l'intestí amb solucions evacuants per evitar la presència de restes de femta que impedeixin la correcta visualització de la mucosa.

ÈNEMA OPAC

Indicacions

Normalment està indicada quan no s'ha pogut realitzar l'estudi complet del còlon mitjançant colonoscòpia, per exemple, per la presència de estenosis (estretors) en l'intestí que impedeixen el pas del tub flexible.

Objectiu

Estudiar la morfologia de l'intestí gruixut tant en la malaltia de Crohn com en la colitis ulcerosa, permetent observar lesions en el còlon, com úlceres o zones estenòtiques (estretes). No obstant això, no permet la visualització directa de la mucosa ni prendre mostres (biòpsia) per a l'estudi microscòpic (estudi del teixit).

Tècnica

Consisteix en la introducció de contrast en el còlon per l'anus mitjançant un ènema (lavativa) i realitzar diferents radiografies amb el pacient en diferents posicions. És una prova diagnòstica ben tolerada pel pacient i no produeix major radiació que les proves convencionals.

Preparació

És una tècnica que requereix prèviament la neteja de l'intestí amb solucions evacuants per aconseguir una preparació adequada i evitar la presència de restes de femta que dificultin la correcta exploració.

Altres proves
(que poden ajudar al diagnòstic de la malaltia inflamatòria intestinal)

En els pacients amb sospita de malaltia inflamatòria intestinal, els estudis amb endoscòpia segueixen sent els mètodes diagnòstics de primera elecció, ja que gràcies a ells podem avaluar canvis en la mucosa i en la llum intestinal. De tota manera, existeixen altres proves diagnòstiques que poden ajudar al diagnòstic de la malaltia o valorar les possibles complicacions de la mateixa.

RADIOGRAFIA SIMPLE D'ABDOMEN

Indicacions

Té un paper molt important, tant en la malaltia de Crohn com en la Colitis ulcerosa, en aquells pacients que puguin tenir una possible complicació de la malaltia. De fet, la radiologia simple d'abdomen constitueix l'element imprescindible per al diagnòstic adequat del megacòlon tòxic, permetent observar la dilatació del còlon amb aire en el seu interior. En ocasions és una de les primeres proves que es realitza quan un pacient presenta molèsties o dolor abdominal, encara que la pràctica d'una radiografia simple d'abdomen en l'estudi rutinari d'una malaltia inflamatòria intestinal és controvertida. També la radiologia simple d'abdomen ens permet estudiar estructures òssies, com per exemple l'articulació sacre-ilíaca i orientar-nos cap a la presència o no d'una inflamació de la mateixa (sacroileitis).

Objectiu

Estudiar la distribució de l'aire intestinal tant en l'intestí prim com en el gruix. A més, també pot permetre observar la presència d'aire fos de l'intestí (perforació).

Tècnica

Consisteix a obtenir una imatge de l'abdomen del pacient, sent revelada posteriorment de forma molt similar a una fotografia. És una tècnica senzilla i molt bé tolerada pel pacient.

Preparació

Aquesta tècnica no requereix una preparació especial.

ECOGRAFIA ABDOMINAL

Indicacions i objectiu

L'ecografia ocuparia un segon pla en l'estudi de la malaltia inflamatòria intestinal, no obstant això, freqüentment és la primera modalitat d'imatge que es realitza en pacients amb molèsties abdominals inespecífiques o dolor abdominal, convertint-se sovint en un estudi preliminar que permet demostrar alteracions de la paret de les nanses intestinals que facin sospitar, per exemple, la presència d'una malaltia de Crohn. D'altra banda, l'ecografia abdominal és molt útil per a l'estudi del fetge, de la vesícula biliar, la melsa i els ronyons.

Tècnica

És un mètode segur i no invasiu, que no emet radiacions, i que és molt bé tolerat pel pacient. Consisteix a visualitzar en una pantalla les imatges procedents d'un transductor (aparell) que es col·loca sobre l'abdomen del pacient. Per a això, i amb la finalitat d'evitar interferències, fa falta la col·locació d'un gel sobre l'abdomen i posteriorment el transductor.

Preparació

Aquesta tècnica no requereix una preparació especial. Només que el pacient estigui en dejú.

TAC ABDOMINAL

Indicacions

Les principals indicacions del TAC abdominal en el diagnòstic de la malaltia inflamatòria intestinal són:

• Avaluar l'extensió de la malaltia de Crohn localitzada en l'ili, ja que permet visualitzar alteracions a nivell de la paret intestinal.
• I, sobretot, determinar la presència i localització de possibles complicacions associades tant en la Colitis ulcerosa com en la malaltia de Crohn, com a perforacions o abscessos.

Objectiu

Estudiar la cavitat abdominal en el seu conjunt mitjançant diferents imatges. No obstant això, no permet visualitzar la mucosa ni la llum intestinal.

Tècnica

És una tècnica que consisteix a obtenir imatges de la cavitat abdominal del pacient a diferents nivells (diferents corts). Per a això, el pacient estarà ficat al llit i, de forma automàtica, entrarà en un aparell amb forma de tub obert per tots dos costats que captarà les imatges. El TAC abdominal és una prova segura, no invasiva, sent molt bé tolerada pel pacient i, habitualment, requereix l'administració d'un contrast per via oral o endovenosa.

Preparació

Aquesta tècnica no requereix una preparació especial. Només que el pacient estigui en dejú. A més, s'ha de comunicar per part del mateix la possibilitat d'al·lèrgia als contrastos iodats.

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR

Indicacions

Aquesta tècnica està indicada en l'estudi de fístules perianals i pelvianes de la malaltia de Crohn. I També es podria utilitzar en l'estudi de l'extensió de la malaltia de Crohn localitzada en l'intestí prim així com per valorar possibles complicacions com a perforacions o abscessos. El principal avantatge d'aquesta prova és l'absència d'irradiació.

Objectiu

Estudiar l'extensió i la localització dels trajectes fistulosos perianals i pèlvics.

Tècnica

És una tècnica que es basa a obtenir imatges de la cavitat abdominal i de la regió pèlvica. Per a això, el pacient estarà ficat al llit i, de forma automàtica, entrarà en un aparell amb forma de tub obert per tots dos costats que captarà les imatges. No obstant això no permet visualitzar la mucosa ni la llum intestinal. És una tècnica segura i no invasiva, sent molt bé tolerada pel pacient.

Preparació

Aquesta tècnica no requereix una preparació especial. Només que el pacient estigui en dejú.

GASTROSCÒPIA I BIÒPSIA

Indicacions

Aquesta tècnica és l'exploració d'elecció per visualitzar l'estómac i duodè segons criteri mèdic (efectes de la medicació, malaltia de Crohn, etc.).

Objectiu

Visualitzar directament la mucosa de l'estómac i duodè amb la finalitat de determinar si existeix inflamació, quantificar el seu grau (severitat) i establir l'extensió de les lesions. Finalment, amb aquesta tècnica es poden obtenir mostres (biòpsies) per a l'estudi microscòpic (estudi del teixit).

Tècnica

Prèviament amb el pacient ficat al llit lateral, s'introdueix el endoscopi flexible per la boca, amb una llum en el seu extrem. El pacient ha d'empassar saliva per facilitar l'entrada del tub, estar ben relaxat i seguir les instruccions del personal que li faci la prova.

Preparació

Aquesta tècnica no requereix una preparació especial. Només que el pacient estigui en dejú.

CÀPSULA ENDOSCÒPICA

La càpsula endoscòpica és un dispositiu de dimensions reduïdes que, després de ser ingerit i impulsat pels moviments intestinals, obté imatges de l'interior del tub digestiu permetent visualitzar segments d'intestí prim difícilment accessibles a les tècniques habituals. La càpsula és eliminada per la femta no sent reutilitzable. La seva contribució fonamental estreba en l'estudi de les malalties de l'intestí prim i, entre elles, la Malaltia de Crohn encara que la seva ocupació està limitada per l'existència de estenosis que impedeixin la progressió de la càpsula.

ANTICOSSOS

La determinació simultània en sang dels anticossos anti-citoplasma de neutròfils, perinuclears (pANCAS) i anti-sacaromices (ASCA) és útil especialment en les colitis indeterminades en les quals resulta difícil diferenciar, per les tècniques habituals, si la inflamació del còlon és produïda per la Malaltia de Crohn o per Colitis ulcerosa.
Així, el patró ASCA (+)/Panca(-) suggereix Malaltia de Crohn mentre que ASCA (-) /pANCAS(+) suggereix  Colitis ulcerosa, si bé cal destacar que un elevat número d'aquests pacients no presenten cap d'aquests marcadors.

• < Anterior
• Següent >