Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i oferir-li un millor servei.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu us.

L'home, com qualsevol altre animal, no podria sobreviure a les invasions de múltiples organismes agressors que li envolten, si no disposés de sistemes defensius que permetessin destruir-los i eradicar-los.

El cos humà posseeix diverses cèl·lules que reaccionen i defensen l'organisme enfront de l'atac d'agents agressors. Principalment aquestes cèl·lules són el glòbuls blancs o leucòcits, on destaquen els neutròfils i els limfòcits.

Glóbulos blancos o leucocitos, neutrófilos y linfocitos

Els neutròfils intervenen quan l'atac és agut (per exemple una ferida), mentre que els limfòcits ho fan en l'agressió crònica (per exemple en la malaltia de Crohn i en la Colitis ulcerosa).

A més, els limfòcits en el seu treball s'organitzen i s'especialitzen. Així, els anomenats limfòcits B tenen la capacitat de produir substàncies específiques (anticossos) enfront dels agents agressors; els anomenats limfòcits T participen a ajudar i ampliar la resposta defensiva; i finalment, els anomenats limfòcits T citotòxics que tenen activitat destructiva pròpia sobre els agents agressors.

.

Totes les cèl·lules que constitueixen el sistema immunitari habiten en diferents òrgans anomenats limfoides. Aquests òrgans es poden dividir en primaris o secundaris.

En els primaris, com és el cas de la medul·la òssia i el timus, és on té lloc la producció i maduració d'aquestes cèl·lules. Els òrgans limfoides secundaris, com les amígdales, les plaques de Peyer de l'intestí, la melsa i els ganglis limfàtics, són aquells on es disposen els limfòcits ja madurs i es produeixen les diferents respostes immunitàries enfront dels diversos agents agressors que a continuació expliquem.

Com treballa el sistema immune?

Davant l'agressió de l'organisme per un agent nociu  s’ engegaria el sistema defensiu, donant lloc a una resposta immunitària complexa, on actuarien els macròfags i els diferents limfòcits, com els limfòcits B produint anticossos o els limfòcits T citotòxics destruint ells mateixos als agents agressors. En aquesta resposta defensiva participen diverses substàncies, entre elles les interluquines i el factor de necrosi tumoral (TNF), que són capaces de facilitar el procés inflamatori, incorporant nous glòbuls blancs.