Sistema immunològic
- Detalls
-
Publicat el 11 Juny 2014
L'home, com qualsevol altre animal, no podria sobreviure a les invasions de múltiples organismes agressors que li envolten, si no disposés de sistemes defensius que permetessin destruir-los i eradicar-los.
El cos humà posseeix diverses cèl·lules que reaccionen i defensen l'organisme enfront de l'atac d'agents agressors. Principalment aquestes cèl·lules són el glòbuls blancs o leucòcits, on destaquen els neutròfils i els limfòcits.
Els neutròfils intervenen quan l'atac és agut (per exemple una ferida), mentre que els limfòcits ho fan en l'agressió crònica (per exemple en la malaltia de Crohn i en la Colitis ulcerosa).
A més, els limfòcits en el seu treball s'organitzen i s'especialitzen. Així, els anomenats limfòcits B tenen la capacitat de produir substàncies específiques (anticossos) enfront dels agents agressors; els anomenats limfòcits T participen a ajudar i ampliar la resposta defensiva; i finalment, els anomenats limfòcits T citotòxics que tenen activitat destructiva pròpia sobre els agents agressors.
Totes les cèl·lules que constitueixen el sistema immunitari habiten en diferents òrgans anomenats limfoides. Aquests òrgans es poden dividir en primaris o secundaris.
En els primaris, com és el cas de la medul·la òssia i el timus, és on té lloc la producció i maduració d'aquestes cèl·lules. Els òrgans limfoides secundaris, com les amígdales, les plaques de Peyer de l'intestí, la melsa i els ganglis limfàtics, són aquells on es disposen els limfòcits ja madurs i es produeixen les diferents respostes immunitàries enfront dels diversos agents agressors que a continuació expliquem.
Com treballa el sistema immune?
Davant l'agressió de l'organisme per un agent nociu s’ engegaria el sistema defensiu, donant lloc a una resposta immunitària complexa, on actuarien els macròfags i els diferents limfòcits, com els limfòcits B produint anticossos o els limfòcits T citotòxics destruint ells mateixos als agents agressors. En aquesta resposta defensiva participen diverses substàncies, entre elles les interluquines i el factor de necrosi tumoral (TNF), que són capaces de facilitar el procés inflamatori, incorporant nous glòbuls blancs.