Els objectius de l'educació per a la salut d'un pacient amb MII és augmentar els seus coneixements, ajudar-los a modificar els estils de vida no saludables i motivar-los a reforçar comportaments que l’ ajudin a mantenir en remissió la seva patologia.

S'han donat moltes definicions d’ EPS ( Salleras, 1985; Costa i López, 1986) però la major part d'elles coincideixen a assenyalar que es tracta de processos i experiències amb la finalitat d'influir positivament en la salut. L'educació per a la salut és un instrument de la Promoció de la salut que bàsicament pretén facilitar els canvis de comportaments cap a conductes saludables i eliminar factors de risc. Per exemple, proporcionant coneixements sobre els factors relacionats amb l'evolució de la malaltia de Crohn i amb la Colitis Ulcerosa o proporcionant pautes d'ajuda, en la cura dels pacients,per a familiars.

Els principals aspectes que es deriven del concepte d’ EpS i que ens interessa destacar aquí són:

• Suposa la comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals.
• Aborda la transmissió d'informació però també fomenta la motivació, les habilitats personals i l'autoestima.
• Inclou informació relativa a condicions socials, econòmiques, ambientals i als factors i comportaments de risc que influeixen en la salut.

L’EpS pot ser un instrument o estratègia aplicable a:

• Població "sana": escoles, famílies, comunitat...
• Població "malalta": Centres sanitaris, Unitats monogràfiques d'una malaltia crònica, farmàcies...

La malaltia inflamatòria intestinal (MII) com a malaltia crònica suposa una nova situació de salut tant per al pacient com para el seu entorn. Així doncs, l’EpS, segons els criteris que acabem d'esmentar, passa a formar part del procés d'atenció a la salut de les persones diagnosticades d'una MII.

L'aplicació de l’EpS facilitarà l'atenció integral a la salut, és a dir, incidirà en l'atenció a totes les necessitats que puguin presentar-se en la dimensió biològica, psicològica o social de la salut de les persones.

L'actitud dels professionals de la salut davant de qualsevol persona a la qual se li planteja un canvi d'estil de vida ha de ser molt respectuosa i empàtica. Hem de posar en pràctica la filosofia de la relació d'ajuda i l'entrevista motivacional.

Al 1984, Prochaska i DiClemente van formular la hipòtesi que els canvis de conducta segueixen una sèrie d'etapes més o menys estandarditzada. En aquests últims anys, el model de les etapes del canvi s'aplica a la majoria de pacients que necessiten canvis de conducta per millorar la seva salut.

• Següent >